El camp magnètic fa que la Terra no sigui com Mart
Segons llegeixo al diari ARA que els científics han descobert què va fer que Mart sigui com és. La causa són les tempestes solars que de mica en mica va anar erosionant la superfície, va anar assecant l’aigua i li va fer perdre l’atmosfera. La Terra en canvi té la sort de tenir un camp magnètic que desvia les partícules de les tempestes solars.
El descobriment d’aigua al planeta va suposar una commoció en el món científic, ja que aigua i vida són un binomi inseparable, si més no tal i com l’entenem a la Terra. Però l’aigua no va poder evitar que Mart sigui fred, sec i desèrtic, i si no ho va evitar és per les partícules solars que bombardegen sense descans l’atmosfera del planeta. Sense aquestes partícules, diuen els experts, Mart no hauria patit el canvi climàtic que va fer impossible el desenvolupament de la vida.
El bombardeig erosiona l’ atmosfera i provoca la fugida de gasos, fet que a la vegada fa desaparèixer l’aigua. El que no saben encara els científics és quins gasos ha deixat escapar el planeta al llarg dels anys, fent el viatge des d’un planeta relativament càlid i humit fins al desert sec i fred de l’actualitat.
Si és així, cal tenir en compte que el camp magnètic terrestre és cíclic i que cada molts milers d’anys canvia el pol nord pel sud. I en el canvi passa per anul·lar-se. Segons la Wikipedia:
El camp magnètic de la Terra varia en el curs de les eres geològiques, és el que es denomina variació secular. S’ha comprovat, gràcies a l’anàlisi dels estrats, en considerar que els àtoms de ferro continguts tendeixen a alinear-se amb el camp magnètic terrestre. La direcció del camp magnètic queda registrada en l’orientació dels dominis magnètics de les roques i, així, el lleuger magnetisme resultant es pot mesurar.
Mesurant el magnetisme de roques situades en estrats formats en períodes geològics distints, es van elaborar mapes del camp magnètic terrestre en diverses eres. Aquests mapes mostren que hi ha hagut èpoques en què el camp magnètic terrestre s’ha reduït a zero per a després invertir-se.
Durant els últims cinc milions d’anys, s’han efectuat més de vint inversions, la més recent fa 700.000 anys. Altres inversions van ocórrer fa 870.000 i 950.000 anys. L’estudi dels sediments del fons de l’oceà indica que el camp va estar pràcticament inactiu durant 10 o 20 mil anys, fa poc més d’un milió d’anys. Aquesta és l’època en la qual van sorgir els éssers humans.
No es pot predir quan ocorrerà la següent inversió, perquè la seqüència no és regular. Certs mesuraments recents mostren una reducció del 5% en la intensitat del camp magnètic en els últims 100 anys. Si es manté aquest ritme, el camp tornarà a invertir-se d’aquí a uns 2.002 anys.
