Ferran Sunyer i Balaguer, una gran història d’un gran matemàtic català
Ferran Sunyer va ser un gran matemàtic català, que com el cèlebre astrofísic actual Steven Hawking, es va veure obligat a desenvolupar la seva activitat científica am cadira de rodes.
L’any 2012 es va celebrar el centenari del seu naixement. L’Institut d’Estudis Catalans i la fundació que porta el seu nom, Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (ffsb.iec.cat) contribueixen a la seva memòria.
Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 – Barcelona, 1967), nat amb una severa atròfia congènita del sistema nerviós, fou un matemàtic autodidacta que treballà a Catalunya des de finals de la dècada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat física el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser autònom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregué entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrigàs, Alt Empordà).
Les seves contribucions matemàtiques se situen en la teoria clàssica de les funcions analítiques d’una variable complexa i els seus resultats més significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions analítiques definides per sèries de Dirichlet. També feu una incursió important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perquè una funció infinitament diferenciable sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matemàtica internacional.
