El Noguer

En la competència pels recursos, la millor forma de procedir per un animal depèn del que facin els seus competidors. A la nostra societat, les persones, empreses, governs i institucions han de prendre decisions on la millor opció sovint dependrà del que facin les altres parts. En aquest col·loqui, intentarem entendre millor com es resolen aquests conflictes d’interès. Quina és la millor estratègia pel nostre benefici? La solució dels conflictes deixa tothom insatisfet? El millor per tots resulta ser la pitjor elecció a nivell individual?

La teoria de jocs es pot aplicar a moltes coses quotidianes: les negociacions, la borsa, la vida en parella, … però el que no havia pensat mai és que la teoria de jocs és també present en la natura i en les relacions de la comunitat animal.

Les conclusions que en trec de la conferència són:

• En el dilema dels dos presoners que són interrogats, la solució a la que arriben els dos presoners per separat, ja que no es poden comunicar, és que el millor és confessar el crim. Ja que si l’altre confessa i jo no, em cauran molts anys; i si l’altre no confessa, si jo confesso jo aconseguiré una amnistia. Al final doncs els dos confessen i van a la presó durant uns anys,  mentre que si tots dos s’haguessin posat d’acord a no confessar els hagués anat encara millor.
• Un dilema de la teoria de jocs en la vida animal, és el de col·laborar i donar menjar al més dèbil o ser egoista i que s’espavili.
• S’ha demostrat que la millor estratègia en tots els jocs és la llei del talió, “ull per ull, dent per dent”, que consisteix en  inicialment col·laborar, si l’última vegada que has demanat ajuda, l’altra ha col·laborat, aleshores continuar col·laborant, altrament si no va col·laborar, aleshores tu tampoc col·labores amb ell fins que canviï d’actitud.
• Aquesta estratègia també aniria bé pel cas dels presoners, perquè inicialment col·laborarien els dos presoners per no confessar-se.