Interfícies neuronals en robots
Considerem que el robot és simplement una màquina. Però què passa quan el robot té un cervell biològic fet amb cèl·lules cerebrals (neurones) i possiblement fins i tot a força de neurones humanes?
En termes de robòtica, aquesta recerca ha demostrat que un robot pot tenir èxit amb un cervell biològic que li permet prendre les seves “decisions”. La grandària de 100 000-150 000 neurones es deu simplement a les limitacions de l’experiment descrites i existents avui dia. De fet, ja s’estan investigant estructures tridimensionals. Augmentar la complexitat de dues a tres dimensions genera aproximadament una xifra de 30 milions de neurones en el cas tridimensional, sense que encara s’aconsegueixin els 100 000 milions de neurones d’un cervell humà perfecte, però que en gran part està en línia amb la grandària mitjana del cervell de molts altres animals.
D’aquesta manera, es van concloure amb èxit una sèrie d’assajos (Warwick et al. 2004), que en concret van ser els següents:
- Es va implantar amb èxit una entrada extrasensorial (ultrasònica).
- Es va aconseguir un major control d’una mà robòtica a través d’internet, amb retroalimentació des de les gemmes dels dits robòtics, convertida en estimulació neuronal per donar una sensació de força aplicada a un objecte (això es va aconseguir a la Universitat de Columbia, Nova York, Estats Units i a la Universitat de Reading, en el Regne Unit).
- Es va desenvolupar una forma primitiva de comunicació telegràfica directa entre els sistemes nerviosos de dos humans amb la col·laboració de la dona de l’autor (*Warwick *et al. 2004).
- Es va conduir amb èxit una cadira de rodes a través de senyals neuronals.
- Es va canviar el color de joies com a conseqüència dels senyals neuronals, igual que el comportament d’un grup de petits robots.
[Extret de bbvaopenmind.com i traduït amb el traductor de Softcatalà.]
