El bosó de Higgs
L’any 2012 serà recordat per l’any que van descobrir la partícula de Higgs.
Sean Carroll explica que amb la partícula de Higgs la teoria atòmica és completa i, a més a més, si existís una altra partícula ja l’haguessin descobert abans mentre miraven de descobrir la partícula de Higgs.
Sean Carroll va donar una conferència clara, entenedora i distesa sobre la història de la descoberta del bosó de Higgs i de la seva importància per a la Ciència. I és que com sol passar amb la ciència, la realitat sempre és una mica diferent del que ens pensàvem. Ens pensàvem que la terra era plana, doncs no; ens pensàvem que érem el centre de l’univers, doncs no; ens pensàvem que estàvem fets d’àtoms i amb forma de partícules esfèriques, doncs no!
Igual que Newton que va descobrir que els planetes s’atreien per efecte de la gravetat, però que mai va saber com podia ser que dos cosos podien atreure’s en la distància fins que Laplace va canviar la visió i va començar a parlar de camps: no és que un cos exerceixi una força sobre un altre cos en la distància; sinó que un cos genera un camp de forces en tot l’espai i és aquest camp de forces que afecta als cossos distants i els atrau.
Doncs la realitat subatòmica: no són partícules, són camps! I com que no són partícules no estan en un lloc en concret, sinó a tot arreu.
Aleshores com és que veiem partícules? o això ens pensem? doncs és perquè quan fluctuen aquests camps i nosaltres ho mirem amb els nostres aparells, el que estem captant són els pics de les fluctuacions i es clar ara fluctua aquí, ara fluctua allà i ens pensem que és una partícula que s’ha desplaçat.
Vídeo a http://www.youtube.com/watch?v=RwdY7Eqyguo
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RwdY7Eqyguo[/youtube]
