Crisis energètica
Vaig assistir a una conferència sobre la crisis energètica i el cènit de les energies fòssils.
Segons les dades que van donar sembla ser que aquest any arribarem al cènit de la producció del petroli. A partir d’ara cada vegada es podrà produir menys i a més a més cada vegada costarà més trobar-ne de nou i extreure’n.
I el que encara és pitjor també s’arribarà al cènit del carbó i de l’urani d’aquí 4 anys. És normal perquè a mesura que el cost d’extracció del petroli va creixent, cada vegada es va tibant més de les altres fonts d’energia com carbó i l’urani.
A principis del sXX, per extreure 100 barrils de petroli se’n gastava un per extreure’l. Al 2005 amb el mateix barril de petroli només se’n podia extreure’n 10 en comptes de 100.
Més dades que van donar: EEUU consumeix més energia que l’energia solar que rep tota la Terra. Què vol dir això? Que si es construís una placa solar perfecte del diàmetre de la Terra, aquesta no seria suficient per donar energia als EEUU.
Aleshores la pregunta és: i les energies renovables? segons els conferenciants, actualment estan molt lluny de ser una alternativa. La quantitat d’energia que generen és massa petita comparat amb l’energia que es necessita per construir-les i explotar-les.
Per tant la única solució que donen és que cal aprendre a decréixer: consumir cada vegada menys, guanyar cada vegada menys, viure amb menys.
Segons ells arribar el cènit no significa que demà deixarem de tenir petroli, sinó que ara estem al màxim i que a partir d’ara començarem a baixar. Per això cal aprofitar el moment actual per començar a actuar.
Per la meva banda, no sé si les dades són exactes. Però deixeu-me ser tecooptimista i creure que almenys aquesta vegada ho resoldrem trobant una tecnologia millor que el petroli, el carbó i el gas natural.
Això sí, també crec que tard o d’hora haurem d’aprendre a deixar de créixer indefinidament, repartir millor les riqueses i estabilitzar-nos. I crec que la millor manera de fer-ho és imposant un topall de riquesa a partir del qual ja es no pugui acumular més riquesa.