GNOME 3
Després de parlar del Windows 8, el Mac OS X Lion, l’Ubuntu Unity… ara toca parlar del nou escriptori GNOME 3.
Primer de tot he de dir que després de provar recentment l’Ubuntu Unity i abans durant molt de temps el GNOME 2 + CompizFusion + Cairo Dock, finalment m’he decidit per quedar-me amb el GNOME 3.
Per què? Per la simplicitat i la usabilitat.
El GNOME 3 és molt net: no té icones a l’escriptori, només té una barra a la part superior amb un botó que posa Activitats. Les finestres només tenen un únic botó per tancar-les i prou. Per maximitzar una finestra només cal arrossegar-la a la part superior de la pantalla. I si es vol posar dues finestres cada una ocupant una part de la pantalla, només cal arrossegar-ne una a la banda esquerra i l’altra a la banda dreta de la pantalla. Així de senzill.
Clicant el botó Activitats mostra un diàleg on ho pots controlar tot: A la part esquerra hi ha un Dock amb les aplicacions preferides, a la part centra hi ha totes les finestres obertes de l’espai de treball actual i a la part dreta hi ha tots els espais de treball disposats verticalment. Inicialment només hi ha un espai de treball però a mesura que es van utilitzant, el sistema en va afegint més i més espais de treball, un a sota de l’altre. A la part superior del diàleg d’Activitats hi ha un botó per accedir al llistat d’aplicacions i un cercador per cercar fitxers i aplicacions.
La única cosa que no m’ha agradat del GNOME 3 és que no és compatible amb el Compiz Fusion i que en general és una mica més lent que el GNOME 2 amb Compiz Fusion, sobre tot quan s’accedeix a la llista d’aplicacions.
Vegeu-ne una demostració:
