El Noguer

Per acabar la història dels sistemes de seguretat parlaré dels sistemes
de seguretat més avançats: DNI electrònic, tokens, mòbils i biomètrics:

• A mesura que els mòbils s’han anat popularitzant, també s’han començat a fer servir com a complement de seguretat. La coordenada al mòbil
  és un sistema que utilitzen algunes banques electròniques en
  substitució de la targeta de coordenades. Així l’usuari quan vol fer una
  operació amb la banca electrònica, clica un botó de la pàgina que fa
  que rebi un missatge sms al mòbil amb un codi secret d’un sol ús.
  L’usuari per completar l’operació bancària ha d’introduir el codi a la
  pàgina de la B.E. Un cop fet servir aquest codi ja no es pot tornar a
  fer servir i cal repetir el procés. Per desgràcia aquest sistema té dos
  inconvenients: l’usuari ha de tenir cobertura mòbil per operar i per
  altra banda el virus Zeus ja ha trobat una manera d’infectar alguns mòbils i saltar-se aquest sistema.

• Moltes B.E ja incorporen el DNI electrònic
  com a sistema seguretat. El DNI electrònic es pot fer servir tant com a
  substitut de la contrasenya com a substitut de la targeta de
  coordenades. Per utilitzar el DNI electrònic fa falta haver-se renovat
  el DNI i instal·lar un dispositiu lector de targetes DNI. El DNI
  electrònic està protegit amb una contrasenya, de manera que quan
  s’insereix el DNI al lector, l’ordinador demanarà la contrasenya abans
  de poder operar. L’inconvenient més gran el DNI electrònic, ara per ara,
  és que molt poca gent el coneix i l’utilitza.

• Els Tokens
  són com una mena de calculadora protegida amb un contrasenya (PIN) que
  mostren un codi aleatori que periòdicament van canviant. El token i la
  B.E. han d’estar sincronitzats de manera que el codi que mostri el token
  sigui el mateix que requereixi la B.E.

• Els certificats biomètrics
  són claus USB que funcionen de manera semblant al DNI electrònic però 
  que en comptes d’introduir un PIN, utilitzen l’emprempta digital d’un
  dit per activar-se.

Tant els tokens, com els biomètrics són sistemes de seguretat que no
s’han popularitzat pel seu cost. A més a més el token cal
sincronitzar-lo sovint amb el servidor de B.E. per la qual cosa  cal
anar a l’oficina. Per altra banda els certificats del DNI electrònic i del biomètric també cal anar-lo renovant periòdicament cada dos anys.

Conclusions

Com s’ha vist la seguretat no s’acaba en instal·lar un antivirus. Els antivirus actualment s’actualitzen massa lentament per evitar l’infecció de virus als ordinadors. Els virus ja no es propaguen només via correus electrònics. Els virus i troians actuals estan al Facebook, al Messenger, a les pàgines web de dubtosa moralitat, en els vídeos i fitxers de so que es baixen via P2P (eMule, Ares, …).

El millor consell per no infectar-se és utilitzar sistemes minoritaris, evitar utilitzar Windows + IE + Messenger. Intentar no treballar amb un usuari administrador de la màquina. Per exemple tenir dos usuaris, un per navegar amb el mínim de permisos i un altre amb tots els permisos.

Però com que tot i així sempre hi haurà ordinadors infectats amb virus. Els sistemes de seguretat s’han modernitzat per tal de poder conviure amb l’enemic. 

En el futur la criptografia continuarà sent la protagonista: cada cop hi haurà més serveis HTTPS (com el Google en https) i es popularitzarà el DNI electrònic. 

Tweet