El Noguer

Ahir vaig anar al cinema i vaig veure l’anunci publicitari de la campanya contra la llei del cinema en català, un anunci breu que acabava fent referència al web de la campanya www.pelfuturdelcinema.com.

Les raons de la campanya en contra de la nova llei són penoses:

1) Per què diem que arribaran menys pel·lícules? Cada
distribuïdora valorarà, en el nou escenari amb imposicions que preveu la
llei, si pot continuar treballant o no en el mercat català, en funció
del increment de costos i d’ingressos esperats, i dins de la seva
llibertat d’empresa. […] El que és obvi,  és que moltes,
sobretot les independents i europees, no podran assumir els costos que
comporta fer una altra còpia per la mateixa pel·lícula, un segon
doblatge, una nova promoció, una altra distribució…

A mi em fa gràcia, el fet que en 20 anys el preu d’una entrada de cinema ha passat dels 2 euros (300 pts) a gaire bé 7 euros. Una increment del 250% que si el dividim per 20 anys dóna un increment anual de mitjana de 12,5%.  En canvi els costos de les distribuïdores ha disminuït significativament amb l’arribada de la tecnologia digital.

Si volen fer-nos pena amb el tema diners, el que primer haurien de fer és una valoració clara de quins són aquests costos i de la proporció amb el cost total i els beneficis obtinguts els darrers anys.

2) Per què diem que la oferta de cada cinema es veurà reduïda
fins al 50%? Si el punt anterior ja comporta un descens en el
número de títols, l’actual tecnologia (analògica), sumada al fet que els
exhibidors voldran oferir les dues versions de les pel·lícules- la
castellana i la catalana-  provocarà que els cinemes no tinguin les
sales suficients per oferir els mateixos títols; pel que l’oferta es pot
veure reduïda en fins a un 50%. El mateix títol ocuparà dues sales; una
en la versió en castellà i l’altra en la versió en català.

Per què cal emetre la pel·lícula en castellà si l’índex de població que entén el català a Catalunya és força superior al 90% ?

3) Per què augurem un augment del preu de l’entrada?
Per sufragar les pèrdues. D’una banda i, per motius diversos: educació,
costum…, els espectadors (una mitja del 70%) ha triat, fins ara, la
versió castellana envers la catalana quan han tingut les dues opcions a
l’abast. I tot i que aquesta tendència canviés al llarg del temps
(perquè qualsevol canvi d’hàbits no és mai immediat) és obvi que si
oferim la meitat de títols i tenim dues sales amb el mateix film, el
públic disminuirà pel que, amb els mateixos costos, hi haurà un descens
considerable dels ingressos.

Sempre que he pogut triar si vull una sala en català o en castellà
per veure una pel·lícula determinada, m’he trobat que o la sala era la
més freda o la més petita o amb el pitjor so o amb el pitjor horari.
Això sí el preu era igual de car per la català que per la castellana.
Per tant trobo del tot normal que fins ara la gent preferís anar a la
sala castellana. Que ho facin en igualtat de condicions i després aquest
70% passarà a ser més equitatiu.

D’altra altra banda, l’impost que preveu el projecte de llei i que
hauran de pagar els exhibidors quan projectin pel·lícules doblades -en
català o en castellà- pot fer que s’hagi de repercutir en el preu de les
entrades. L’impost farà que l’accés a la cultura sigui més car a
Catalunya.

El preu de l’entrada sempre puja (un 17,5% per any de mitjana, ja n’he parlat al primer punt). Si no és per una llei és per una altra cosa.

4) Per què alguns dels cinemes on vas habitualment
desapareixeran? Tots els perquès anteriors (arribada de menys
títols, reducció a la meitat de l’oferta, encariment del preu, caiguda
d’espectadors) sumats a d’altres problemes com la pirateria i els canvis
d’hàbits dels més joves (Internet) portaran inevitablement a la pitjor
conseqüència,  al perquè que no permetrà que puguis veure les
pel·lícules que t’agraden en l’ idioma que triïs; perquè no hi haurà
cines on anar.

Al final reconeixen que el problema econòmic dels cinemes no és per culpa de la llei, si no per molts altres factors.

Tweet