El Noguer

Per a què Internet triomfés de la manera que ho ha fet de ben segur que
el correu electrònic n’és de bon tros un dels responsables més
importants. Fa uns anys quan Internet tan sols el coneixien els
universitaris i algunes empreses tot just començaven a posar-hi
continguts, la principal utilitat d’Internet eren les comunicacions.

Els universitaris ho teníem ben fàcil per a comunicar-nos amb gent de
l’altra banda del planeta ja fos xatejant com enviant-nos correus.
Internet encara no es feia servir com a principal font de consulta
perquè encara no tenia tanta informació com té ara, ni tampoc existien
cercadors d’Internet prou eficients.

En aquell temps la seguretat encara no era cap problema, no hi havien
gaires virus per Internet, ni els espies estaven interessats en el
tema. Per això ningú es va preocupar pas perquè el correu electrònic no
fos segur: que s’envia les dades sense xifrar i que les poden llegir
mentre viatja pels diversos servidors, cap problema; que el remitent no
es verifica i per tant no se’n pot estar prou segur que el qui t’envia
el missatge és qui diu que és, cap problema; que el servidor que fa de
bústia i et guarda el missatges et pot consultar tot el que tens, cap
problema.

Després de tants anys ningú s’ha preocupat de donar solució a aquests
problemes. Però en canvi la seguretat i la privacitat sí que comencen a
preocupar. Per exemple:

• Pederàstia: un pederasta es pot fer passar per un jovenet i conèixer així fàcilment les seves víctimes.
• Pesca electrònica o Phishing: hom pot enviar un correu fent-se
  passar per un banc, dir que tens una oferta boníssima i portar-te a una
  pàgina web falsa on et poden demanar les teves claus de seguretat,
  contrasenyes etc…
• Publicitat indiscriminada o Spam: les empreses amb el correu electrònic han trobat una forma baratíssima de promocionar els seus productes.
• Captura de dades personals: el correu electrònic no és una forma
  segura d”enviar les dades bancàries, contrasenyes, … ja que
  qualsevol servidor per on passa el missatge pot veure-ho, guardar-s’ho
  i utilitzar-ho quan faci falta.
• Venda d’informació privada: que tots els correus vagin a parar en uns pocs proveïdors de correu (hotmail, gmail, yahoo) dóna molt poder a aquestes empreses, ho saben tot de tothom i aquesta informació té un preu. El govern xinès va compra informació a Yahoo, quan Yahoo va demanar d’entrar en el mercat xinès. La informació que Yahoo va donar al govern xinès va servir per fer detencions a persones en contra del règim xinès, persones que ara són presos polítics. Poc després Google va entrar al mercat xinès, Google va assegurar que ell no vendria mai informació dels seus usuaris, però qui ho pot garantir?

Tweet