Llei de l’etiquetage en català
A banda de l’Estatut, només hi ha una sola llei catalana que protegeix
al consumidor i que mana que s’etiqueti les productes en català. Una
llei que ha sigut criticada de totes les maneres:
- que si és una despesa impossible d’assumir per als comerços
- que si és una mesura inútil, perquè tothom entén el castellà
- que si és una mesura estúpida en un món liberal, els comerços han de ser lliures de fer el que vulguin
- que si només es sanciona als comerços castellans però no els asiàtics o els àrabs
- …
Però la realitat és molt diferent, i el que no diuen aquests/es és que:
- Només hi ha una sola llei per al consumidor català enfront de les 149 lleis que manen que s’ha d’etiquetar en castellà. Desproporcionat? no hi ara ! Es queixa ningú ? no tothom mutis !
- Mai ningú ha sigut sancionat per la llei catalana. I encara que ho fos, l’import a pagar és totalment simbòlic.
- Es
tracta més d’una mesura persuasiva que sansionadora. És més "un si vols
ajudes hauràs d’etiquetar en català", que no pas un "si no etiquetes en
català hauràs de pagar una multa." - La generalitat ha editat programes per a facilitar els comerços l’etiquetatge en català, perquè no els hi costi res.
- Els comerços àrabs, com els asiàtics compleixen la llei catalana com tothom i sense cap mena de problema.