Xirinacs: la gran força de la No-violència catalana
A l’homenatge a Xirinacs, que va omplir de gom a gom el Palau de la música el 13 d’octubre 2008, va ser una successió de concerts de grups catalans, de discursos emotius i de clams contra les injustícies. L’acte va començar amb una representació dels anys 70 quan en Xirinacs va protagonitzar diverses manifestacions contra el franquisme.
Ara que ja fa temps de tot això m’ha quedat 3 coses:
- Hi ha mitjans oficials i d’oficiosos:
TV3 no va dedicar ni un minut a l’homenatge a Xirinacs al Palau de la
música, però en canvi va dedicar hores i hores de programes a la
presentació del nou llibre d’en Pascual Maragall també al Palau de la
música.
- Als PPCC estem més dividits que mai. La gent no s’entén o no es vol entendre i es distreu per les diferències que ens separa i no pels problemes que ens uneixen.
- Encara que ningú se’n recordi Xirinacs va ser tot un referent català de la No-violència.
La No-violència
i la Pau no és ben bé el mateix. La pau és un estat, oposat a la
guerra. En canvi la No-violència és una forma de fer, una forma de
lluitar.
La No-violència va ser la principal arma de Gandhi i de Ghaffar Khan
per a aconseguir la llibertat del poble Indi de l’ocupació britànica.
Índia era una colònia Britànica, vivia en pau però era un poble ocupat.
Els principis de la No-violència són:
- La violència és
quan hom fa per impedir la força d’altri. La violència és fer mal en el
sentit més ampli. La violència és opressió. La violència és un xoc
d’interessos. La violència és egoista. La violència és destructiva. La
violència sempre és una derrota. - En canvi la No-violència és evitar el xoc.
- La no-violència és constructiva, és un mirar allò que ens va bé per a tots.
- La no-violència no és altruista, però tampoc és egoista: és un mirar de no fer-nos mal.
- La no-violència és una solució definitiva i per tant una bona solució.
La no-violència és una resistència activa dotada d’una dimensió moral i d’una estratègia. L’estratègia és la següent:
- Analitzar la situació i detectar els origens de la injustícia.
- Cercar un objectiu clar i precís que es pugui dur a terme i tingui un significat potent.
- Crear una organització adequada a l’objectiu.
- Intentar una primera negociació per a posar a prova el diàleg de l’altra part.
- Apel·lar a l’opinió pública i fer-ne ressò.
- Fixar un ultimàtum abans d’iniciar accions de no cooperació i desobediència civil.
- Iniciar accions de no cooperació i resistència no violenta que puguin arribar fins a les vagues de fam limitades.
- Iniciar un programa constructiu per a crear institucions o pràctiques alternatives a les criticades en la protesta.
- Preparar-se per a acceptar una repressió de tipus violent.
- Continuar l’acció fins a aconseguir l’objectiu i la negociació final.
Per això cal recordar que
- Ull per ull, tots cecs — M Gandhi.
- La
gent prova la no-violència durant una setmana i si no "funciona" torna
a la violència, que no ha funcionat durant segles. — T.Roszack.
- El 30 de gener es celebra el dia a de la No-violència i la pau, com a aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.
- Jihad,
es tradueix normalment per guerra santa, però en canvi significa
intervenció activa, en forma individual i comunitària per a promoure la
justícia social amb disciplina. Des dels mitjans de comunicació sempre
ens ensenyen imatges violentes del món musulmà, però en canvi des del
1936 hi ha tot una intifada no-violenta a Palestina que no ha parat
fins ara: objecció fiscal, escoles alternatives, l’International
Movement Society, Rachel Corrie, Tom Hurndall, …
