El Noguer

Recentment s’ha publicat la notícia al bloc d’en Jordi Mas i  la Farga.cat,
que la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del
Departament de Governació i Administracions Públiques ha anunciat la
publicació d’un programa d’ajuts per a projectes de programari lliure.

La notícia a banda del que representa fa una reflexió interessant:

Molts projectes importants de programari lliure han sorgit de
l’àmbit acadèmic, especialment de les universitats, però, tot i amb
això, els plans d’estudi que es segueixen a la major part d’escoles
d’informàtica no tenen presents els models de desenvolupament que es
fan servir en l’elaboració dels productes de programari lliure. Això fa
que les empreses que treballen amb aquests productes i que tenen una
participació més o menys activa en la seva comunitat es trobin, sovint,
amb la dificultat de trobar professionals amb coneixement d’aquesta
forma de treballar.

D’altra banda, la primera barrera que es troba un nou desenvolupador
per començar a col·laborar en un projecte de programari lliure és el
total desconeixement del funcionament de la seva comunitat i de com
s’hi pot participar i això es pot evitar si aquest primer contacte es
fa de la mà d’algú que ja en formi part.

I és cert el model de treball dels estudiants a les Universitats, no és
realista, ni per anar a treballar en una empresa privada ni per
treballar en un projecte de programari lliure.

• A la Universitat no s’aprèn la importància de fer projectes mantenibles.
  Els treballs es comencen de zero i un cop acabats no s’han de mantenir.
  A la feina en canvi t’arriben programes fets per una persona que no
  coneixes i els has de millorar i adaptar als canvis durant anys. Per això és important seguir una guia d’estil.

• A la Universitat no hi ha la complexitat de relacions humanes i d’interessos que es viu en una empres. A la feina has de fer content als caps, als comercials i els clients, tots ells amb interessos i visions no només diferents, sinó de vegades oposades. I les relacions entre companys, també es veuen afectades per temes de competència laboral i d’ambició personal.

• A la Universitat tot i fer els treballs en equip sovint, l’acaba programant un sol membre de l’equip, en canvi al món laboral cal saber gestionar eficientment els recursos humans perquè tothom sumi els esforços.

• En un projecte de programari lliure a més a més, cal aprendre a treballar amb gent que està a l’altra banda del món. Per tant és molt important sincronitzar la feina feta i a comunicar-se segons uns protocols i uns estàndards.

• Al món universitari, hi ha una oligarquia dels professors. Al món empresarial, hi ha una jerarquia piramidal que acaba en el consell de direcció. Al món del programari lliure, en canvi hi regne la meritocràcia, si vols prosperar has de demostrar que vals. 

Recentment s’ha publicat la notícia al bloc d’en Jordi Mas i  la Farga.cat,
que la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del
Departament de Governació i Administracions Públiques ha anunciat la
publicació d’un programa d’ajuts per a projectes de programari lliure.

La notícia a banda del que representa fa una reflexió interessant:

Molts projectes importants de programari lliure han sorgit de
l’àmbit acadèmic, especialment de les universitats, però, tot i amb
això, els plans d’estudi que es segueixen a la major part d’escoles
d’informàtica no tenen presents els models de desenvolupament que es
fan servir en l’elaboració dels productes de programari lliure. Això fa
que les empreses que treballen amb aquests productes i que tenen una
participació més o menys activa en la seva comunitat es trobin, sovint,
amb la dificultat de trobar professionals amb coneixement d’aquesta
forma de treballar.

D’altra banda, la primera barrera que es troba un nou desenvolupador
per començar a col·laborar en un projecte de programari lliure és el
total desconeixement del funcionament de la seva comunitat i de com
s’hi pot participar i això es pot evitar si aquest primer contacte es
fa de la mà d’algú que ja en formi part.

I és cert el model de treball dels estudiants a les Universitats, no és
realista, ni per anar a treballar en una empresa privada ni per
treballar en un projecte de programari lliure.

• A la Universitat no s’aprèn la importància d’una guia d’estil.
  Els treballs es comencen de zero i un cop acabats no s’han de mantenir.
  A la feina en canvi t’arriben programes fets per una persona que no
  coneixes i els has de millorar i adaptar als canvis durant anys.

• A la Universitat no hi ha caps, ni comercials amb visions
  completament diferents a la teva. Tampoc tens companys de treball amb
  interessos personals que entren en conflicte amb els interessos de
  l’equip.

• A la Universitat tot i fer els treballs en equip sovint, l’acaba programant un sol membre de l%

Tweet