Pel·lícules de ciència ficció que l’encerten
Molta gent confon la ciència ficció amb la fantasia. Veure un dia
l’home parlant amb els Klingon potser és tant fantasiós com veure’l
parlant amb en Superman, però en canvi des d’un punt de vista
científic, proposar-se com seria un encontre amb els Klingon és un
exercici de ciència ficció, i en Superman en canvi és fantasia.
I a amb les pel·lícules de Hollywood de vegades hi ha més fantasia que res més tot i que l’escena passi en el món real.
De tot això parla aquest article de Newscientist.com, on explica cinc pel·lícules de ciència ficció que l’encerten de totes elles l’estrella és:
Odisea a l’espai 2001
- Totes les escenes a l’espai són silencioses. A l’espai no hi ha aire i per tant no hi ha soroll.
- Les
estrelles no es mouen en les escenes exteriors de la nau espacial. Per
veure el moviment de les estrelles la nau hauria d’anar a la velocitat
de la llum gaire bé. - La tripulació menja el menjar en gravetat zero, això implica moltes tant per als líquids com per als sòlids.
- La forma més fàcil de simular gravetat a l’espai és amb la rotació de la nau.
- La vida a l’espai és avorrida i rutinària, el viatge és molt llarg
A
la universitat hi havia una assignatura de lliure elecció que justament
explicaven aquestes coses. Tot i que no hi vaig anar, un dia em vaig
llegir un llibre de text de l’assignatura. Explicava coses com:
- Si hagués existit King Kong,
realment seria un monstre. La pes de la pell gegant no aguantaria i li
cauria com si fos un vell de 150 anys. Les potes d’un mono el triple de
gros del normal, no han d’aguantar el triple de pes sinó moltíssim més,
per això en King Kong semblaria un Big Foot. - Si hagués existit l’Increible home minvant,
un home de la mida d’una formiga, no hauria pogut encendre foc amb un
llumí, ni punxar una aranya amb una agulla. La mida de l’home, faria
que no tingués prou força per a res de tot això. I tampoc s’hauria
pogut dutxar, ja que tant petit, les gotes d’aigua no marxen, sinó que
queden enganxades al cos. - I el teletransportador de StarTrek
tampoc seria possible, una persona pot estar formada per un nombre
d’àtoms molt gran, emmagatzemar tota aquesta informació en un
ordinadar, dispersar-los, transmetre tota la informació a un altre
ordinador i que recomposi tots els àtoms prou ràpid perquè la persona
no es mori en l’intent és del tot molt difícil.
