Boicot a l’obra «Èric i l’Exèrcit del Fènix» (2 de 2)
Comentaris dels polítics sobre l'obre «Èric i l'Exèrcit del Fènix»:
| M'esperava una cosa des de l'experiència real del nen, però no tan polititzada. Crec que se'ls ha anat la mà, que això no ajudarà l'Èric, crec que és un gran error… Jo, això, amb el meu fill no ho hauria fet, i, per altra banda, tampoc no crec que sigui el tipus d'obra i de missatge que el nostre país necessita en aquest moment, tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. Amb relació a la intervenció de Joan Puig al Congrés, si nosaltres no vam fer cap intervenció va ser perquè no ho vam considerar oportú. Veure-ho aquí, amb grandiloqüència, m'ha deixat molt confosa. Està sortida del que va ser la realitat en tots els sentits. Per tant, no és l'obra que esperava ni crec que sigui l'obra que necessita el nostre país. |
|
Quina obra necessita el nostre país?
Mira, el nostre país necessita posar en evidència aquestes coses, però no ressaltant l'escenografia política, sinó… Hi va haver molts professionals de la Justícia, podria dir noms però no ho faré, que van
participar des de Madrid d'una manera absolutament desinteressada perquè s'arxivés el cas. I si s'ha arxivat també ha estat pel treball de moltes persones a Madrid.
No serà que vostè esperava més relleu d'Iniciativa?
No, no…, no va per aquí… Jo no esperava ni tan sols que anomenessin ni Iniciativa ni cap partit. Vamos… No se'm passava pel cap, pots estar ben segura. Han anomenat alguns partits polítics i després hi ha hagut una opció clara per ressaltar Esquerra Republicana. Vam intentar que el que havia estat un greu error, que podia haver afectat la vida d'un menor, acabés ràpidament i de la millor manera possible. Està bé que s'escriguin aquestes coses en una obra de teatre, per això he vingut, però l'estil i la tècnica que s'han usat em sembla que no és beneficiosa.
Els fets són terribles i inadmissibles. Sembla mentida que puguin passar coses com aquesta. Però, com que van passar, està molt bé que s'expliquin, perquè és una forma de conjurar que la història no es torni a repetir. Sempre diuen que quan es repeteix es caricaturitza i una caricatura d'això ja seria terrible, perquè això és una caricatura
del que hauria de ser un Estat de dret.
Sembla que el teatre militant estigui reservat per a moments d'excepció i ara no són moments d'excepció, en general, però els fets que narra l'obra sí que són d'excepció. Quan poden passar coses com aquesta vol dir que la salut democràtica no és prou bona i hem d'evitar que això passi, i, de vegades, per evitar-ho, cal fer una mica de pedagogia. Es tracta d'una
obra militant i pedagògica, des d'aquest punt de vista. Quan dic militant, vull dir militant de la democràcia i de la llibertat d'expressió. I d'això mai no n'hi ha prou.
Una obra teatral de denúncia d'una història absurda, amb bons actors i amb un plantejament formal original. La història que va viure l'Èric i la seva família forma part dels horrors d'un Estat espanyol carregat d'intolerància encara, però també d'una societat catalana que ha deixat de veure en l'activisme una forma de transformació. L'Èric va ser
perseguit per reivindicar, mitjançant el seu web, que un seguit d'empreses etiquetessin en català i l'Audència Nacional el va acusar de terrorisme. Aleshores, l'Èric, tenia 14 anys. Quina bestiesa!
[@more@]
