El client universal
Molta gent no ho sap però des de fa molt temps el món de la informàtica és un veritable un camp de batalla on es lliure una guerra entre dos filosofies: per una banda tenim els partidaris de tenir un ordinador personal molt potent amb un sistema operatiu molt potent, és la banda de per exemple de Microsoft, i per l'altra banda els partidaris de tenir un sistema operatiu mínim i tenir-ho tot disponible a la xarxa mitjançant un programa client universal, és el cas de Google i amb menys sort la de Sun.
La idea del client universal és senzilla, quan s'espatlla un programa en un ordinador client, cal que hi vagi un tècnic a arreglar-ho a cada pc. En canvi si el programa córrer en un servidor, el tècnic ho pot arreglar per tothom des d'un sol lloc. No hi ha problemes d'incompatibilitat. La mon de la informàtica es fa més senzill per a tothom.
Van haver-hi forces intents frustrats, però ara per ara el més semblant a aquest client universal, és el Navegador.
Si ho recordeu, quan es va crear internet i el navegador Netscape, Microsoft que aleshores acabava de teure el seu Windows 95, va dir inicialment que ell no volia participar amb internet.
Un cop va veure el seu error i que la gent estava maravellada amb internet, va córrer a tornar a agafar el toro per les banyes, i a programar "gratuïtament" l'Internet Explorer. Un navegador ideat per evitar que aquest client universal pugui executar-se fora d'un sistema operatiu Windows.
Però ara Microsoft va veien com les coses se li van escapant de les mans:
- El Google Mail.
- La suite ofimàtica de Google (suporta el format ODS).
- Els sistemes operatius web: Youos, Eyeos, Desktoptwo, …
- Jocs javascript: Deehtml
[@more@]
