Esquerres i dretes
Si es pren com a definició de polítiques d'esquerra aquelles que afavoreixen a la igualtat entre les persones aleshores hi ha diverses estratègies per aconseguir aquesta fita, però cap d'elles sembla tenir èxit:
Comunisme
PRO Tot és de tothom per imposició, on aquest tothom es correspon al govern. És la forma més contundent i ràpida d'arribar a la igualtat entre les persones d'un país.
CONTRA Donat que el govern gestiona la totalitat de recursos, cal un govern molt honrat i competent. Donat que els governs no sempre són el que haurien de ser, això deriva cap a una pèrdua gradual de recursos, mala gestió i en definitiva un empobriment de la població.
Socialisme
PRO El socialisme tracta de corregir els problemes del capitalisme, garantint un mínim de Benestar Social, que en principi es finança amb polítiques fiscals que miren de cobrar més dels rics que dels pobres.
CONTRA En els països rics el socialisme no acaba d'estar ben vist del tot, la gent que s'enriqueix no accepta que els seus impostos augmentin en progressió geomètrica. Aleshores apareixen les postures més populars de reduir la pressió fiscal, permetre l'especulació immobiliària,… Aquesta és la causa de les bosses de pobresa, el quart món.
En els països pobres el problema és diferent. Si la gent no pot pagar impostos, no hi ha diners per per garantir un Benestar Social. Una possible solució al problema seria la injecció de diners al govern, per tal que aquest invertís en despesa Social i donés feina a la població per així activar l'economia.
Però aleshores apareix el problema més gros del socialisme: la piràmide demogràfica. Perquè els sistema sigui estable cal que hi hagi més ingressos dels contribuents que diners a invertir entre pobres, la gent gran i els més petits. Per tant cal que la gent tingui fills, que es convertiran en treballadors i que la gent gran es vagi morint. Però en els països rics això no passa, cada cop hi ha menys natalitat i la gent viu més anys.
S'intenta arreglar el problema a curt termini amb la immigració, però la població d'immigrants s'adapta ràpidament al primer món i en pocs anys es torna a tenir el mateix resultat: pocs fills i més gent gran. El problema es va fent més gran a mesura que som més gent.
Anarquisme
PRO L'anarquisme parteix també de la col·lectivització dels bens, com en el cas del comunisme, però soluciona el problema del mal govern, fent que no hi hagi cap govern. Tot es decideix en una piràmide de comitès que prenen les decisions correctes a cada un dels diversos nivells de decisió.
CONTRA Hom deia que l'anarquisme és utòpic, perquè en l'anarquisme no és que es prohibeixi l'autoritat, és que no fa falta cap autoritat, però tothom és honest i sap el què ha de fer.
Conclusió
El món on vivim és un món de dretes, tot i la bona voluntat de la gent, el nostre món és un món de desigualtat: Les 400 persones més riques tenen tant com la suma de les 400.000.000 de persones més pobres.
Els partits es posen l'etiqueta de partits d'"esquerra" o "dreta", per aconseguir quotes de poder, però no per realment desplaçar el model de país cap a una o altra direcció de forma decisiva.
Les dretes d'un país són més d'esquerra que les esquerres del seu país veí. I així és doncs com els mots esquerra-dreta prenen aquest valor tant relatiu i poc definit.
Els polítics utilitzen els ideals d'esquerra per atraure els vots, com si fos una pastanaga al davant dels ulls de la població, una pastanaga que curiosament sempre tenim al davant però mai no hi podem arribar.
[@more@]
