Reflexió sobre els preus de l’habitatge
1- REFLEXION:
"La nòmina del meu pare al desembre de 1979 era de 38.000 pessetes. Ell treballava com peó en una obra. En aquest mateix moment li van oferir comprar una casa. Li demanaven un total de 500.000 pessetes per ella. Va decidir no arriscar i continuar vivint en règim de lloguer, en unes condicions molt bones. Es tractava d’una casa modesta però molt bé situada, en ple centre d’un poble proper a Barcelona. Als pocs mesos el meu pare i la meva mare van comprar un terreny en un altre poble de la mateixa província i en menys de cinc anys d’esforç ja havien aixecat i pagat un habitatge de 120 m2.
Han passat 27 anys. En 2006 i en el mateix poble on viuen, un pis modest de 75m2 als afores no es troba per menys de 35 milions de pessetes, i estic sent molt generós.
A l’any 1979 el cost d’un pis era de l’ordre de 14 mensualitats d’un peó d’obra
38.000 pts/mes x 14 mesos = 532.000 pts
El sou en 2006 d’un universitari acabat de titulat en enginyeria informàtica sense experiència professional no arriba a les 200.000 pessetes mensuals.
En l’any 2006 un habitatge modest costa 175 mensualitats (14 anualidades!!!) d’un enginyer informàtic.
200.000 pts/mes x 175 mesos = 35.000.000 pts
Les joves d’avui necessitaríem cobrar 2,5 milions de pessetes mensuals per a estar en igualtat de condicions amb els nostres pares que van comprar un habitatge a principis dels anys 80.
2.500.000 pts/mes x 14 mesos = 35 Mill. de pts
Els pisos en l’any 2006 haurien de costar 2,8 milions de pessetes perquè els joves d’avui estiguem en igualtat de condicions amb els nostres pares en 1979
200.000 pts/mes x 14 mesos = 2.800.000 pts
No trobo adjectiu algun en l’any 2006 per a qualificar el que el meu pare va considerar arriscat en 1979.
Està clar que els pisos no van a passar a costar de la nit al matí 30 vegades menys, de 35 a 3 milions.
També està clar que no vaig a cobrar 2,5 milions de pessetes mensuals, per molt bon treball que trobi i per molts estudis que tingui.
El primer que se li ocorre a un és seguir vivint en casa dels seus pares i estalviar el 100% del sou durant els pròxims 14 anys, per a l’any 2020 (jo rondaré ja els 40 anys d’edat) tindré els diners suficients per a comprar
un habitatge al cost de l’any 2006 però, per supòsit, no al cost de l’any 2020. Evidentment aquesta ocurrència la desecha un abans de fer qualsevol càlcul.
Forges, EL PAÍS, 2/5/2006 (traduït amb www.opentrad.org)[@more@]
