Sobre l’Estatut: La casa
Fem un símil: La casa
Suposem que vivim en un pis antic i que volem una casa.
Aleshores tenim un amic promotor, que no para de dir-nos que hem de deixar el pis i comprar-nos un de nou, que ara tenim una bona oportunitat.
El promotor ens diu que el nou pis serà un bon pas per després comprar la casa, que també ens vol vendre més tard.
Diu que ens ho faran uns els paletes (partits majoritaris) que coneix que no són perfectes però que ell ja té la clau per a dominar-los perquè ens ho facin bé.
Ens fan el projecte i ens surt un mega projecte molt bonic (Proposta Estatut 30S).
Però després per temes legals (constitució) i problemes amb els paletes, surt el que surt.
El nou piset és una mica més gran que el piset on vivíem, però té alguns defectes que ja es detecten ara i alguns que ens sortiran més tard.
El promotor aleshores ens diu que és culpa dels paletes, que no li han fet cas.
Al final tothom està emprenyat: paletes, promotors i nosaltres.
Què hem de fer: pagar el nou piset o tornem al pis antic i ho engeguem tot a rodar ara que està fet i gaire bé tot pagat?
El promotor ens diu que no patim, encara tenim el projecte inicial i el podem tornar a construir, que quedarà molt bé. Però la pregunta és: amb quins paletes ?
La conya de la història és que nosaltres el que volíem era una casa. Ara continuarem en un pis, no sabem si vell o nou, i estem ben barallats. En canvi el promotor i els paletes són al bar del costat fent una birra, a la salut dels diners que han cobrat com a sou de final de mes.
[@more@]
