Justícia nacional
Article de l’Èric Bertran a Naciódigital.com:
Les conseqüències de la covardia d’un poble
M’agradaria que algú expliques a en Jaume Calsina, un noi de divuit anys de Figueres, per què el dia sis de juliol ha d’anar a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid. M’agradaria que algú li expliqués per què ell ha de patir les conseqüències que siguem un poble covard i conformista. Per què ell que volia el millor per a tots ha de patir les conseqüències de tots i més encara, per què les ha de patir sol.
Els problemes no es poden ocultar, els problemes s’han de solucionar. Per més que la majoria dels nostres polítics des de sempre hagin volgut ocultar-los acaben sortint per algun lloc i avui estan petant. Avui han petat amb en Jaume i… el volen ocultar a ell també? Que portin a l’Audiència Nacional un noi de divuit anys perquè fa dos anys tenia una web independentista hauria de ser una cosa per parlar-ne als diaris i amb grans titulars! Per què seguim amb por si estem en democràcia? A què tenim por? Realment estem en democràcia quan passen aquestes coses?
Aquesta covardia nostra és una reacció al fet que en el fons tots sabem que Espanya no és democràtica? El cas d’en Jaume no és un cas aïllat i que ningú s’enganyi, això no és culpa del nacionalisme espanyol, això és culpa nostra. És culpa nostra ja que si nosaltres diguéssim “PROU!” d’una vegada això no continuaria. El dia que deixem de barallar-nos i ens aixequem tots junts deixant enrere les nostres diferències, el dia que parlem tots clar i català, el dia que vulguem solucionar el fet que som diferents a Espanya i que aquesta ens maltracta les coses se solucionaran.
Mentrestant, hi haurà nois que hauran de patir les conseqüències de tot plegat i la gent amb més dignitat, sí, tindrà remordiments i reaccionarà, però la resta no. La resta preferirà viure enganyada. Però que ningú s’equivoqui. Un podrà viure enganyat només fins que el deixin. Quan un dia piquin a la teva porta i et diguin que estàs detingut per portar un burro català al cotxe ja no podràs seguir ocultant el fet. Aleshores lluitaràs i et preguntaràs, per que no vaig fer res abans?
Quan vinguin i detinguin un fill nostre què farem? Què li direm? Qui explicarà als nostres fills per què avui no hem lluitat per ells? El dia sis de juliol jo pensaré amb en Jaume, perquè jo també sóc català. El dia sis jo tindré la consciència tranquil·la ja que jo sabré que almenys he intentat que una cosa així no es torni a repetir. El dia sis de juliol ploraré perquè el que ell estarà vivint amb divuit anys jo ho vaig viure fa uns mesos amb catorze i ploraré de pensar en tot plegat. Ploraré per què sé el que sent i ploraré perquè després de tant de temps em sento impotent de no poder fer res més per acabar amb això.
[@more@]
