Ubuntu Unity
He provat la nova interfície Unity de l’Ubuntu. La sensació és que m’esperava més. Hi ha coses que m’han agradat i coses que no m’han agradat tant.
L’Unity acaba sent un mòdul més del Compiz-fusion, que funciona damunt del GNOME 2. Això fa que Unity es benefici directament de tots els avantatges i funcionalitats del Compiz-fusion i del GNOME.
L’Unity es composa d’una barra superior i d’un Dock a l’estil Mac OS (com el del Cairo-Dock o l’AWN) on s’hi poden posar les aplicacions preferides. Per defecte el Dock d’Unity es mostra a la banda esquerra de la pantalla i s’oculta automàticament.
L’Unity també ha pres del Mac OS la idea de separar els menús de les finestres i posar-los a la barra de la part superior de la finestra. Personalment aquesta funcionalitat no la trobo gaire pràctica. A banda que no és gens intuïtiu tenir el menú separat de la finestra, encara despista més el fet que el menú només es mostri quan es passa el ratolí per damunt de la barra superior o amb la tecla F10.
Una altra cosa que no m’acaba d’agradar de l’Unity és veure els botons de tancar la finestra, maximitzar i minimitzar a la part superior esquerra de la finestra. I quan es maximitza la finestra, els botons passen a ser a la part esquerra de la barra superior.
En canvi si que està ben fet el cercador d’aplicacions i documents d’Unity. A la part esquerra de la barra superior hi ha un botó amb el logotip d’Ubuntu des del qual s’accedeix a un diàleg que mostra totes les aplicacions i documents, ordenant-los per importància i fins i tot suggereix instal·lar noves aplicacions. El diàleg incorpora un cercador que funciona molt bé.
El que no entenc és per què si a la barra superior hi ha el boto d’Ubuntu per a cercar aplicacions i document, al Dock hi ha dos botons més un per cercar aplicacions i un altre per cercar documents.
Vegeu un vídeo de l’Ubuntu Unity 10.10:
