El Noguer

Recentment es parla molt de virus que tenen com objectiu de robar diners com el Zeus o l’SpyEye.
Per contra es parla poc de com detectar-los o com protegir-se’n. I no
és pas que no hi hagi solucions, però el que passa és que les bones
notícies no duren per sempre, els virus canvien ràpidament i el que és
una bona solució avui no, no ho és per sempre. El sistemes i els
consells de seguretat s’han d’anar adaptant a mesura que els mètodes
dels delinqüents també s’adapten.

A continuació miro de posar-ne uns quants exemples, ordenats cronològicament:

• Els primers sistemes operatius Windows no estaven connectats a cap xarxa i per tant no estaven gaire protegits contra virus. Els
  primers virus que apareixen aprofiten les debilitats dels sistemes
  Windows, i es propaguen sobre tot en documents Ms Word i fitxers
  executables que els usuaris intercanvien via disquets. L’objectiu dels
  primers virus és propagar-se ràpidament i fer-se notar. La solució als
  virus són els antivirus.
• Amb l’aparició d’Internet el problema dels virus augmenta. La
  propagació es fa sobretot via correu electrònics. I un cop infectat el
  sistema el virus utilitza Internet per propagar-se sense que l’usuari ho
  sàpiga. Els sistemes infectats es dediquen a llegir la llista de
  contactes i a enviar correus a tots els amics de la víctima. Per tallar
  les comunicacions del virus s’utilitzen els tallafocs.
• Les primeres aplicacions d’Internet una protecció bàsica amb un usuari i una contrasenya. Per evitar que la contrasenya sigui capturada mentre viatge per Internet s’utilitzen
  canals segurs (HTTPS) en comptes del canal bàsic HTTP.
• A finals dels anys 90 els bancs i caixes també veuen un gran potencial a Internet i es creen les primeres banques electròniques (B.E). Els sistemes de seguretat de les B.E. utilitzen un doble sistema de
  seguretat que verifica l’usuari amb un element que sap (la contrasenya) i
  amb un element que posseeix (la targeta de coordenades). La targeta de coordenades és una targeta amb unes 50 claus secretes que el sistema demana aleatòriament.
• Apareixen els primers virus que instal·len espies. Els espies
  capturen totes les tecles que prem l’usuari per mirar de capturar les
  contrasenyes. Per contrarestar els espies de teclat, les B.E. utilitzen teclats virtuals.
  El teclat virtual és un teclat a la pantalla de l’ordinador perquè
  l’usuari no hagi de teclejar la contrasenya sinó que ho faci tot amb el
  ratolí.

[Continuarà…]

Tweet