Els Grallers de Vic encallats a l’aeroport de Girona
Aquest pont havia d’acompanyar els Grallers de Vic al nord d’Itàlia per
fer una sèrie de concerts, però degut a la vaga dels controladors s’ha
hagut de cancel·lar tot el viatge.
El vol estava previst que sortís de Girona a les 11:10. Les informacions
del divendres era que l’espai aeri s’obriria de nou a les 11:00 del
dissabte i per tant encara hi havia possibilitats de que poguéssim fer
el viatge. Diumenge al matí a les 7:30 del matí estàvem preparats per
agafar els cotxes direcció a Girona. La informació del divendres
semblava està d’acord amb el web de l’aeroport de Girona, tot els vols
d’abans de les 11:00 estaven cancel·lats, però en canvi a partir de les
11:00 tots els vols estaven programats correctament i tenien una porta
assignada. Així que vam decidir continuar endavant i anar a l’aeroport.
A l’arribar a l’aeroport el vol s’havia endarrerit una hora, però no
semblava que hi hagués cap problema greu. Tot semblava que anava
correctament. Vam facturar les maletes i ens vam posar a esperar l’hora.
Fins i tot vam tenir temps de ser entrevistats per unes càmeres de
televisió. Un cop acabada l’entrevista ens girem per mirar el plafó
informatiu dels vols i oh sorpresa! El nostre vol l’havien cancel·lat,
de la mateixa manera que anaven cancel·lant tots els vols del dia un per
un. Ja podíem repetir l’entrevista perquè tot el que s’havia dit ja no
era veritat. Rayair havia decidit cancel·lar tots els vols perquè
encara que Aena obrís el trànsit aeri més tard hauria estat impossible
re-programar tots els vols.
A partir d’aquí començava el calvari i ens omplíem de paciència.
Recuperar les maletes va ser senzill van fer venir el carro amb totes
les maletes i van deixar que la gent les vingués a buscar. Per sort
tampoc n’hi havien tantes. A continuació calia omplir les instàncies i
fulls de reclamació per separat, per recuperar els diners del bitllet
s’havia d’anar al punt d’informació d’Aena, per recuperar els diners
d’hotels, cotxes de lloguer etc… primer calia anar a buscar un paper a
la guixeta de Ryanair i després presentar-la a la d’Aena.
Alguna gent va optar per canviar-se el dia i hora del vol i continuar
les vacances amb un dia menys. El nostre cas però no era tant senzill,
perquè el diumenge ja teníem un dels concerts programats i per altra
banda no semblava que es pogués confiar gaire en el fet que diumenge
s’hauria arreglat tot.
Al final del dia ens havien quedat sense viatge, havíem perdut més de 7
hores a l’aeroport, teníem seriosos dubtes sobres les reclamacions dels
diners dels bitllets de les 20 persones del grup, més els diners dels
cotxes de lloguer, més els diners dels hotels, més els diners del
lloguer del material de música i el transport via missatger del material
d’esquí que s’havia enviat a Itàlia uns dies abans. La única
satisfacció del dia va ser arribar a casa i veure que sortíem al Telenotícies migdia (minuts 21-23) i a la premsa.
Conclusió: ja als val als sindicats de convocar una vaga tant salvatge com aquesta; ja els val al govern d’anar fent decrets sobre els aeroports el dia abans del pont més llarg de l’any (no podien esperar fins després de reis?); ja els val als d’Aena per negociar durant un any sencer amb els sindicats i no saber arribar a cap acord i esperar que el papa govern els decreti lleis per així no haver de negociar més; ja els val als militars d’anar dient que tranquils que els controladors aeris militars podrien fer la mateixa feina dels civils, però si no saben ni on tenen els lavabos els aeroports!
