El Noguer

Al bloc royal.pingdom.com he trobat un article
interessant sobre la tecnologia GPS:

• Sempre hi ha
  almenys 24 satèl·lits GPS actius orbitant la Terra, tot i  que
  actualment hi ha més de 30. Les seves òrbites estan dissenyades
  perquè siguis on siguis a la terra, et vegin 6 satèl·lits com a mínim.

  

• Cada
  satèl·lit GPS dóna una volta a la terra cada 12 hores. Els
  satèl lits orbiten a 20.000 km per sobre nostre a una velocitat de
  11.000 km/hora. Tenen petits propulsors perquè puguin
  ajustar el seu camí quan sigui necessari.
• 
  La primera constel·lació completa de 24 satèl lits es va
  completar el 1994. El primer dels 24 satèl lits va ser enviat el 1989.
• 
  Per obtenir una lectura fiable posició, el receptor
  GPS s’ha de combinar les senyals de almenys quatre satèl.lits, encara
  que en alguns casos especials, tres són suficients. Penseu que per saber
  la posició d’un punt P en un espai tridimensional és necessiten 3 punts
  de referència i saber la distància que separa el punt P als punts de
  referència. Tres satèl·lits fan de punt de referència, el quart serveix
  per a sincronitzar rellotges i així cronometrar amb precisió el temps
  que tarda arribar el senyal de cada satèl·lit per tenir una idea de la
  distància que hi ha.
• El GPS es va fer
  públic a causa d’una tragèdia. El 1983, el vol 007
  de la companyia Korean Air Lines va entrar en espai aeri soviètic a
  causa d’un error de navegació i va ser abatut. Van morir els 269 
  passatgers.  Aquest incident va fer que el president Ronald
  Reagan ordenés a l’exèrcit dels Estats Units Estats que posés en
  funcionament un sistema de posicionament global que també fos disponible
  per a ús civil.
• 
  NAVSTAR és el nom que rep el Sistema de
  Posicionament Global militar dels EUA.
• El
  GPS no és només per a la navegació. 
  També es pot fer servir per obtenir l’hora amb la precisió d’un
  rellotge atòmic.Cada satèl·lit GPS té múltiples rellotges atòmics
  i  el senyal que envia inclou l’hora exacta d’emissió. Amb
  l’ajuda d’aquests senyals, un receptor GPS pot determinar l’hora actual
  amb una precisió d’una 100 milmilionèsima de segon.  Aquestes senyals
  s’utilitzen, per exemple per sincronitzar les estacions base de les
  xarxes de telefonia cel lular.
• 
  Els efectes relativistes.
  Els rellotges dels satèl lits, encara que són molt exactes,  estan
  subjectes als efectes de la teoria de la relativitat de l’Einstein, el
  que significa que el temps dels rellotges dels satèl lits no és el
  mateix que els de la terra. Per això cal ajustar-los amb senyals de control des
  de la Terra.
• Hi ha antenes
  terrestres repartides per tot el món que s’utilitzen per
  controlar les trajectòries dels satèl·lits  i sincronitzar els seus
  rellotges.
• El GPS és propietat i
  està sota el control del Departament de defensa dels EUA.
• 
  Fins l’any 2000, l’ús civil del GPS estava distorsionat per una
  característica anomenada Disponibilitat selectiva.  La posició que
  donava el GPS no era tan exacte com la posició que donava un GPS
  militar. Hi havia un error de precisió intencionat de 100 metres. La
  Disponibilitat selectiva es va desactivar l’1 de maig del 2000, però els
  EUA encara tenen el poder de desactivar el senyal del GPS en una regió
  específica.
• 
  Durant la Guerra del Golf el 1991, molts soldats dels
  EUA van ser equipats amb unitats GPS civils a causa de l’escassetat de
  dispositius GPS militars. Però la Disponibilitat selectiva dels GPS
  civils va fer molt difícil la coordinació dels moviments de les tropes,
  per això es va desactivar temporalment mentre va durar la guerra.
  
• El
  sistema GPS encara es va millorant. 
  El sistema s’actualitza contínuament i es posen en marxa nous satèl.lits.
  
• El
  GPS no és l’únic sistema de posicionament.
  Ja hi ha
  diversos sistemes de navegació per satèl lit acabats o en procés de
  finalització: La Unió Europea està treballant en un sistema anomenat
  Galileu, Rússia té el GLONASS (realitzat conjuntament amb l’Índia), i la
  Xina té plans per a un sistema anomenat Compass. I també hi ha sistemes
  que ofereixen cobertura regional, per exemple el QZSS de Japó i el
  Beidou
  de
  la Xina.
• Els
  inicis dels sistemes de navegació per satèl lit
  es remunten al 1960.  Va ser llavors quan Transit, utilitzat
  per la Marina dels Estats Units, es va provar per primera vegada amb
  èxit. Trànsit
  utilitzava 10 satèl.lits i els receptors podien calcular la seva
  posició basant-se en l’efecte Doppler dels senyals enviats des dels
  satèl·lits. Els sistemes moderns com el GPS funcionen de forma diferent,
  cronometrant el temps que tarda el senyal del satèl·lit a arribar, per
  això és necessari l’ús de rellotges atòmics als satèl lits GPS.

Tweet