El Noguer

Des de la desaparició de la Nit al dia i del
"bon dia són les 7" d’en Bassas, he deixat de mirar els telenotícies i
que he deixat de llegir el diari cada dia, i la veritat visc millor.

Es
podria dir que la ignorància em fa més feliç, però en comptes d’això el
que passa és que les notícies que ens expliquen els mitjans més vistos
i res és gaire bé el mateix. Per tant sóc una mica més ignorant que
abans però tampoc massa més. Al contrari, el temps lliure que guanyo
així, el puc aprofitar per aprofundir més amb una notícia que realment
m’interessa. 

Investigar, escriure i informar
(Article de Víctor Terradellas i Maré a la revista ONGC)

TN
migdia d’un dia qualsevol de juliol, Les notícies s’obren amb el resum
diari de les morts al Líban, Palestina i Israel. Després l’erm: que si
fa calor, que si hi ha meduses, successos, entrenaments estivals i una
raquítica crònica cultural.

I no és només aquest dia i no és
només aquest mitjà, ni tan sols és nomeés aquesta -intolerable- sequera
estival a què ens sotmeten bona part dels mitjans catalans. És més
aviat una taca d’oli que s’estén per les redaccions i que ens presenta
un món buit i superficial que funciona a bon cop de desgràcia sempre
que la desgràcia pugui ser coberta per alguna agència o peridista
despistat

I no ens equivoquem, el problema no són els
periodistes. Mentre els mitjans en mans privades omplen les redaccions
amb inexperiència que assumeix sense alternativa la precarietat
laboral, els mitjans públics s’han instal·lat en el que és més
políticament correcte, en la informació de colors que entrevista la
veïna que ha vist l’assassí però que és incapaç d’anar a fons amb el
barri i la població que hi viu; que ens ensenya les taques de sang del
darrer míssil però que no es vol preguntar qui va fabricar, comprar,
endre aquella arma i per què s’ha acabat fent servir; que no signa les
cròniques electorals editorials des de l’interès partidista però les
emet sense vergonya.

[…]

Donarem la culpa a la premsa
gratuïta i insisteirem que tos plegats llegim poc… però hi ha gaire
per triar? Es pot aprendre, en general i no excepcionalment, a la
premsa diària més enllà de les planes d’opinió on el gust i el rebuig
depenen de les fílies i les fòbies?

[…]

Ens queda,
esclar, internet com a font inesgotable de recursos informatius però no
hauríem de renunciar a poder obrir les planes d’un diari o a encendre
la televisió a l’hora de les notícies tot aspirant a alguna cosa més
que no sigui escoltar que a l’agost fa calor i que va bé hidratar-se.

Tweet