Vaga d’educació
Dijous va tornar haver-hi vaga de professors d’educació pública. La
segona que protesta contra el projecte de llei d’educació catalana. La
gent ja no se’n recorda de quin era el problema [PDF], ha passat masses mesos des de l’altra vaga (14-feb-2008). I els sindicats ja no estan tant units com fa uns mesos.
Tot i així la situació de l’educació a Catalunya continua sent
precària. Mentre que la mitjana de països de l’OCDE només tenen un 29%
d’alumnes que es queden a l’educació obligatòria, a l’Estat Espanyol
arriba al 51%. L’Estat Espanyol és el tercer per la cua en educació. I Catalunya no ho millora pas.
Els professors es troben unes aules plenes de nens i nenes amb tot tipus de
problemes: fills de famílies desestructurades, nens amb necessitats
especials, autistes i immigrants acabats d’arribar que encara no saben
res de català. I la dotació econòmica per a fer front a aquests
problemes i a la sisena hora no és suficient.
La nova llei intenta donar un solució empresarial al problema de
finançament del sistema educatiu. La prioritat per als polítics és com reduir costos de
gestió dels centres. Però això no és la solució. Ni tampoc ho és enfrontar els sistemes educatius públic, concertat i privat. El problema a les aules és un reflex de la societat actual, alhora que els nens d’ara seran la societat del futur.
