El Govern insisteix en censurar Internet
La Llei d'Impuls de la Societat de la Informació, empra termes ambigus per a decidir qui pot tancar un servei Internautes Televisió13-04-2007 – debades de les protestes de l'Associació d'internautes, el Consell de Ministres ha aprovat la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informació en uns termes ambigus que no
tranquil·litzen gens, més aviat al contrari, als internautes.
La nota emesa pel govern possibilita el tancament de pàgines web, encara que el redactor s'ha preocupat molt a deixar en l'equívoc al qüestió. Aquest és el parer dels assessors jurídics de l'Associació d'Internautes, que han vist confirmats els seus pitjors temors.
La clau està en els dos paràgrafs sobre restricció de serveis. Si fem cas del segon (“L'autorització de la restricció de pàgines d'Internet, quan aquesta afecti als drets i llibertats d'expressió i informació i altra emparats en l'article 20 de la Constitució, només podrà ser
exercida pels òrgans jurisdiccionals competents”), l'assumpte no presenta especials problemes, però és que es tracta d'una tautologia.
El tancament de mitjans informatius pel jutge ho recull la Constitució i es tracta d'una precisió absolutament innecessària.
Ara bé, si ens parem a pensar en el primer, un desmanegat paràgraf, en el qual tres vegades es parla d'òrgans competents, sense explicar quins són aquests òrgans competents, s'adverteix que es podrà interrompre o bloquejar un servei: “Es clarifica el marc regulador per a les possibles restriccions de serveis de la Societat de la Informació per part dels òrgans competents. En aquest sentit, la llei establix el procediment intracomunitari conforme al com ha d'actuar l'òrgan competent que, en virtut de les seves competències establertes en la seva pròpia normativa reguladora (aplicables al món físic i a l'àmbit electrònic), adopti amidades de restricció respecte de serveis provinents de països de l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
Igualment, la llei aclareix la regulació del deure col·laboració dels prestadors de serveis d'intermediació per als supòsits que un òrgan competent ha decidit, d'acord amb el seu pròpia normativa, que cal interrompre o bloquejar un servei”.
Ara bé, bloquejar un servei és anul·lar els continguts que s'emeten a través d'aquest servei. I el que és més important: Quin és òrgan competent, i quin no, per a fer què, en quina mesura i amb quina efectivitat? Ens ho explicaran en els decrets i reglaments de desenvolupament?
Estem parlant de dos possibles qüestions: de les censura pura i dura de continguts que no agraden al poder –als competents- o de la famosa propietat intel·lectual.
Les societats de mediació de drets d'autor, les famoses SGAE’s, insisteixen que si una pàgina vulnera el dret de propietat intel·lectual ha de ser tancada “pels òrgans competents”. Per exemple, per ells mateixos. A més, aquesta associació per als drets d'autor han pressionat al Govern perquè siguin els propis operadors, qui estiguin obligats a actuar com gendarmes quan ells considerin que s'ha produït una vulneració, una obligació que ha posat en peus de guerra als proveïdors de serveis, especialment de banda ampla, això és, les telecos.
En qualsevol cas, seria una forma de censura en nom de la propietat intel·lectual. A més d'aquest aspecte, els objectius que marca l'avantprojecte són les següents:
– Accés a banda ampla al 100% de la població aquest 31 de desembre per a retallar l'escletxa digital.
– Es fomentaran les subhastes electròniques entre empresaris per a increment de la productivitat
– Impuls a la facturació electrònica
– Desenvolupament del comerç electrònic a Espanya
– Major seguretat en Internet
[@more@]
