Ofrena de la flama a Montserrat

Avui s'han celebrat els actes de la 38a edició de la Renovació de la Flama de la Llengua a Montserrat, i jo hi he anat.
Enguany la Renovació l'organitzava l'Unió Excursionista Pirenaica, amb motiu del seu 75è aniversari.
El programa previst havia de ser aquest:
06.30 h Esmorzar a Can Maçana.
07.00 h Cap a Montserrat a peu.
10.30 h Rebuda de la Flama al Monestir per l'abat, en representació de la comunitat benedictina.
11.00 h Missa i ofrena dels muntanyencs a càrrec de Til Stegman, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Frankfurt. Encesa de la llàntia a l'atri del Monestir.
13.15 h Acte de cloenda, a la sala d'actes. Amb Jordi Pujol i Lluís M. Xirinacs, per Catalunya; Vicent Pitarch, pel País Valencià; Sebastià Barceló, per les Illes, i Enric Balaguer, per la Catalunya Nord.
La caminada ha sigut molt maca: per sota el mico i la roca foradada. I ha tingut moments emocionants com les escales i el pas de la corda.
Un cop arribats, degut a una sospita de bomba equivocada, la missa no s'ha fet i tot s'ha endarrerit una bona estona.
En l'acte de la flama han parlat en Til Stegman i l'abat, i tot seguit s'ha cantant l'himne de Catalunya. Tot plegat envoltats de molta gent i moltes senyeres. També hi era present alguna bandera d'Occitània.
A continuació s'ha anat a una sala on han parlat els diferents ponents sobre l'estat de la llengua.
La situació és aquesta:
- La Catalunya Nord no vol que se la recordi com una regió més dels PPCC, vol que se la recordi com el que va ser: el bressol de la nació. Catalunya va nàixer als Pirineus
- A la Catalunya Nord, l'entén quasi el 50% de la població, però només el sap escriure un 11%. A les escoles s'ensenya el català, però això no arriba ni al 2% dels alumnes.
- A la Catalunya Nord, TV3 es veu però com que cada vegada es parla més en castellà i es fan entrevistes en castellà sense subtitular, molts catalans de la part francesa canvien de canal perquè no ho entenen.
- A Andorra, el problema de la immigració els desborda. La immigració rebutja el català. L'estratègia a seguir és promoure l'educació pública i promoure el català des d'allà.
- Des del País Valencià ens donen un crit d'alerta als del Principat, veient que moltes de les coses que ells pateixen, les comencen a veure també aquí, cada vegada més descaradament.
- A les Illes, les coses semblen millors. El nou estatut ja parla del català. Però el govern es mostra ambigu davant del tema de la llengua. El nou reglament de l'educació vol promocionar tres llengües l'anglès-castellà-català, prenent protagonisme al català.
- A la resta del món, Til Stegman, recorda que el català serà ben representat a la Fira de Frankfurt, i que tant a Alemanya com aquí es té clar que es parlarà de català i no pas de castellà. També ha dit que és molt important fer veure a la gent que com més llengües puguem aprendre, més ens adonarem que no hem de dependre del castellà. Que el castellà és tan sols una llengua més.
- Lluís M Xirinacs ha començat amb el títol "Los niños de Olot hablan mal el castellano" fent referència irònicament a les paraules del conseller d'educació Ernest Maragall. Ha parlat de la castellanització en el mitjans de comunicació a què estem sotmesos. I m'ha fet adonar d'una cosa curiosa, la L catalana no es pronuncia de la mateixa manera que la castellana (dental en comptes de bel·lar).
- Jordi Pujol parlat sobretot de la importància que té que la gent que parlem català, no defallim i l'utilitzem sempre. Això m'ha fet recordar una de les frases importants en l'ofrena: "cada minut que parlem en castellà és un minut perdut per al català". I com a exemple d'això, ha explicat que entre els científics del sincrotó es feia l'esforç de fer parlar el català als demés científics que hi treballen, alguns en feien l'esforç, d'altres s'hi rebel·laven una mica. Jordi Pujol també ha volgut parlar de la Fira de Frankfurt i ha recalcat, que és una Fira de primera divisió i que això cal tenir-ho ben present i n'hem d'estar ben orgullosos.
[@more@]