Ahir va tenir lloc la conferència EN QUÈ S’ASSEMBLA UN TERRATRÈMOL A UN METEORIT? O EL QUE LA GEOFÍSICA POT FER PER L’ASTRONOMIA, per Mar Tapia, Llicenciada en Física i Doctora en Sismologia. Actualment coordinadora del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF-IEC) a l’Associació Astronòmica d’Osona. En la qual s’explicava el fenomen pel que ones sísmiques es converteixen en ones sonores i al revés ones sonores es transformen en ones sísmiques. Resultat que per detectar terratrèmols o meteorits, els podem detectar tant amb sensors a terra com amb sensors de sons de baixa freqüència.
Les ones sísmiques dels terratrèmols viatgen per sota terra i per l’escorça terrestre amb tres tipus d’ones però alhora l’escorça de la terra fa com la pell d’un tambor gegant i emet ones sonores de molt baixa freqüència que s’escampen per tot el món amb molt poca atenuació.
Al món hi ha una xarxa de sensors sísmics però també sensors de sons de baixa freqüència que detecten el terratrèmol una estona després de que s’hagi produït ja que l’ona so viatge molt més lentament que l’ona sísmica.
La mateixa xarxa de sensors serveix detecta el pas dels grans meteorits, ja que els meteorits també fan so i el so dels meteorits impacte al terra. Si més tard el meteorit toca el terra o explota, això també es pot registrar.
El problema és que les ones al viatjar a velocitats diferents cada un dels esdeveniments es detecten en un ordre i en una magnitud molt diferents. I cal un estudi detallat per poder arribar a entendre el què ha passat.
